Altres llocs d'interès per consultar

Aquesta darrera entrada la dedicarem a afegir enllaços d'interès relacionats amb la vil·la Adriana.

Avui dia la xarxa ens proposa una gran quantitat de recursos i cal aprofitar-ho. Així i tot és important destriar aquelles webs d'un caràcter més professional i informatiu d'aquelles de caràcter lúdic.

N'hem fet una petita selecció:

http://whc.unesco.org/en/list/907

La pàgina oficial de la UNESCO . A part d'una interessant però breu descripció del conjunt, compta amb mapes de l'emplaçament, fotografies, links externs... Fins i tot justifica la incorporació de la Vil·la Adriana dins les seves files de protecció. Disponible en sis idiomes (anglès, francès, àrab, xinès, rus i espanyol).

http://www.ourplaceworldheritage.com/custom.cfm?action=WHsite&whsiteid=907#

Web on hi ha imatges de molts llocs del món i un cercador desenvolupat per regions. Hi trobam imatges interessants de la Vil·la Adriana.

http://sights.seindal.dk/sight/901_Hadrians_Villa.html

Pàgina dedicada exclusivament a la construcció d'Adrià. Està en anglès hi ha set articles de la Vil·la per consultar. Destaca també un gran nombre d'imatges estructurades per parts de l'edifici.

http://www.villa-adriana.net/

Web italiana també disponible en anglès. L'autora és Marina de Franceschini, que també ha publicat el llibre Villa Adriana, Mosaici, pavimenti, edifici, Roma 1991. El llibre és a moltes biblioteques, també per consultar a la del Ramon Llull de la UIB.

http://llull.uib.es/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Villa+Adriana&SORT=D&extended=0&searchscope=1&SUBMIT=Cerca

Tant el llibre com la web són complets en quant a plànols i plantes.

Ens recomana un gran nombre de bibliografia i fins i tot hi ha alguns capítols enllaçats en PDF a la xarxa: no només veim llibres actuals també hi surten textos d'autos antics.

No ens passa per alt el minuciós estudi de les arts decoratives del conjunt: mosaics als paviments, pintura mural... En el nostre blog no en feim gaire referència, però realment és una part importantíssima per tenir una bona percepció de la Vil·la.

http://mv.vatican.va/4_ES/pages/MEZ/MEZ_Sala03.html

En els museus vaticans de Roma hi ha restes escultòriques del Serapeum de la Vil·la Adriana. Explica la visita d'Adrià a Egipte i el perquè del programa escultòric d'aquest edifici. Podem accedir a una visita virtual de la reconstrucció.

http://www.britishmuseum.org/system_pages/holding_area/whats_on/hadrian_empire_and_conflict/videos_about_hadrian/the_imperial_palace.aspx
Aquest enllaç ens condueix a la pàgina web oficial del Museu Britànic, on a part de dedicar tot un apartat a Adrià, hi ha un vídeo en anglés explicant la Vil·la a través d'una veu en off i imatges. Molt recomenable.

La innovació arriba als materials i tècniques constructives

Anteriorment, les vil·les eren una construcció ideal per experimentar diferents solucions arquitectòniques en els diversos espais; alhora que permetien idear noves formes en planta i nous tipus de voltes. Per tant, tot sovint s'ha vist la vil·la com un laboratori on totes aquestes experimentacions es duen a terme.

Tot i que a la Vil·la Adriana veim edificacions tradicionals i elements propis de l'arquitectura clàssica, també hi són presents, de manera no menys important, arquitectures considerades d'avantguarda. I encara avui en dia, molts dels espais sorprenen per les formes que adopten o per la innovació pel que fa als tancaments (grans finestrals o pantalles de columnes).

Un tret que no es pot negar és que Adrià va apostar de forma segura i decidida per l'arquitectura de voltes i, experimentà amb elles en tot tipus d'espais.

Si ens referim a la planta, la novetat es centra en el joc que es fa amb les línies corbes i amb l'encadenament d'uns espais amb altres, la qual cosa dóna cert dinamisme i ritme al conjunt. Un exemple d'això és la planta trilobulada que trobam en el triclinium de les tres exedres.

Per altra banda, i referint-nos ara als aspectes constructius, destaca la cúpula de l'heliocaminus de les termes amb aquest nom; per sota de la cúpula, seguint les explicacions de Giuliani, per davall la cúpula de formigó hi havia una falsa cúpula feta amb rajoles de terracota i entre i entre d'aquestes cúpules s'havia deixat un espai reservat com a cambra d'aire per a la calefacció; així i tot aquesta descripció no coincideix amb la d'altres autors que expliquen que això només es feia si els sostres eren de fusta per tal de protegir-los de la humitat de les termes, i en aquest cas era de formigó.

També destaca l'ús del metall, ja que aquest no sols apareix en les ànimes de les columnes o a les grapes del marbre, sinó que també s'ha vist la seva utilització per reforçar els arcs de llinda. Així, veim la utilització de vidre per tancar finestres, o tessel·les de pasta de vidre que decoraven voltes, murs i paviments.

Pel que fa a altres tècniques decoratives, hi ha alguns fragments d'estucs a les Termes Grans, o pintures en murs i voltes també en les Termes grans i a les Petites, així com en un corredor del Serapeum.

Termes en la vil.la Adriana

Dins del conjunt arquitectònic de la vil·la trobam, separades pel peristil oriental del vestíbul, dues termes de diferents dimensions; una de dimensions superior a l' altra, fet que ha produït que se'ls conegui com les "termes grans i les termes petites".

L´ús que podien tenir les dues termes ha estat motiu de controvèrsia i especulació.

S'ha estudiat la possibilitat de què les petites termes estassin destinades als grans dignataris i distingits convidats, mentre que les grans quedarien reservades al personal de servei. També s'ha cregut que una podria ser d'entrada exclusiva per homes i una altra per a dones.

Actualment aquesta polèmica segueix sense resoldre.

Pel que fa a la tipologia de les dues construccions, s' ha de dir que les termes petites tenen una planta irregular que consta de vint-i-una habitacions de mida reduïda -sorprèn la forma d'alguna d'elles, molt inusuals- i d'un modest pati interior.

Es suposa que el disseny de la planta va començar amb el traçat de quatre circumferències, sobre les quals es va anar adherint les edificacions de les diferents cambres, totes disposades de tal manera que s' intentava evitar que quedassin espais i punts morts, inútils. De totes les habitacions la més interessant és aquella on es situava una volta avellanada -es a dir, es projecta en forma de ventall- molt interessant i de la qual es conserva una part. Les termes petites estaven encaixades a la pendent del terreny.

Pel contrari les termes grans són més convencionals, menys impressionants, ja que s' assemblen a qualsevol de les termes públiques romanes i a més de dimensions menys colossals que les termes imperials, per exemple. La seva planta és octogonal encara que s'ha inserit una cambra circular en el centre, que se suposa que era l' anomenada Sudatio. La sala més gran és la del frigidarium, coberta amb una volta d'aresta i de planta rectangular.

Restes conservades de les termes grans (primera imatge) i l'interior de les termes petites(segona imatge). Ambues imatges de l'actualitat.

Les imatges han estat extretes del llibre d' Oliver-Bonjoch Oliver, J, Arquitectura i societat a la Roma Imperial, UPC, 2004 Barcelon

Per a més informació sobre les termes romanes en general, us deixam enllaçat un blog sobre les de Caracal·la. L'han creat uns companys de classe d'Història de l'Art de la UIB i és molt interessant!

http://descobreixcaracalla.blogspot.com/

OLIVER-BONJOCH OLIVER, J. Arquitectura i societat a la Roma Imperial, UPC, 2004 Barcelona, pág 146-148

"Canopus i Serapeum": la fantasia d' Adrià

En aquest apartat descriurem l'aspecte i la funcionalitat d'una de les parts més interessants i espectaculars de la vil·la, a més de ser l'espai millor conservat fins ara: el Canopus. Es situa entre dues pendents, una mena de vall oberta cap al nord-oest i organitzat per un eix longitudinal que travessa l’estany i l’edifici que es troba en el sud-est. El nom d’aquest espai té reminiscències egípcies, concretament de la ciutat portuària Canobus o Canope -admirada per Adrià- emplaçada en el delta del Nil. Dins aquesta ciutat s'he trobava el temple més important dedicat al déu Serapis, anomenat Serapeum (el mateix nom va rebre l'edifici encaixat en el terreny que tanca la vall en la vil·la Adriana). Deixant de banda les reminiscències egípcies hem de remarcar que aquest conjunt rep també influencies greges, que per exemple es veuen reflectides en la col·locació d'una columnata coríntia que circumval·la l’estany. Aquest estany del Canopus fa uns 118 metres de llargada per 18 d’amplada. Entre les columnes que envolten l'espai hi ha un entaulament que alterna dues formes: una completament recta i l’altre formant un arc. Així, cal destacar que en la part sud-oest hi trobem varies cariàtides que substitueixen les columnes corínties. Aquesta part del conjunt ha sigut la més restaurada al llarg de la historia, però a la vegada ha generat una gran polèmica degut a que no se sap amb certesa si l'anastilosi realitzat respon a la intenció original. El Serapeum, edifici que hi ha dins del Canopus, només té una façana, la qual està separada de l'estany per un breu espai rectangular. Tipològicament, aquest tipus d’edifici s’enquadra dins la tradició dels nymphaea. Darrera de la façana es troba una planta semicircular que va rebre el nom de triclinium, cobert amb una volta composta i decorat amb fastuosos mosaics. En el sòl hi ha dos petits canals dividits per un stibadium –banc on es jeien els comensals; completat aquests dos petits canals hi ha un estany semicircular. Entre aquest espai i l’estany principal hi ha una pantalla amb quatre columnes jòniques, que tenia la finalitat de que els convidats que s’asseien al stibadium poguessin gaudir de les vistes del gran estany, de totes les escultures que allà es situaven o d’espectacles que es realitzaven per l’ocasió. L’espai que hi ha entre la pantalla de columnes jòniques i el triclinum pròpiament dit és un corredor que travessa l’edifici de forma transversal i comunica les diferents habitacions i cambres que es disposaven en els costats de la façana. Aquestes cambres tenen una gran rellevància degut a la riquesa de estàtues –moltes de procedència grega o egípcia- i mosaics que albergaven, així com una gran abundància de fonts.

BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio, Roma: centro del poder, Aguilar, 1970, Madrid pàg 264-274
OLIVER-BONJOCH OLIVER, J, Arquitectura i societat a la Roma imperial, UPC, 2004 Barcelona pàg 142-146

Imatge feta per Michiel Van Ginkel http://www.flickr.com/photos/citroendyane2000/3397462747/

Vista del Canopus, actualment on es poden apreciar les restes escultòriques molt ben conservades

La imatge de la planta está treta del llibre de Oliver-Bonjoch, J. Arquitectura i societat a la Roma Imperial, UPC, 2004 Barcelona

"Piazza d'Oro"

En aquest apartat introduirem en més particularitats la 'Piazza d'Oro', un dels emplaçaments més emblemàtics de la Vil·la. Podem analitzar que està estructuralment organitzada al voltant d'un pati central que al mateix temps compta amb un pòrtic doble disposat al seu entorn. Hi ha un evident eix longitudinal el qual ens remetrem a l'hora de descriure l'espai. Aquest parteix d'un distribuïdor que provenia de la residència privada i, culmina amb el nymphaeum. Per tant, el primer que trobam és el vestíbul, que el podem localitzar a la part nord-oest de l'edifici just al mig de dues altres cambres no adossades. És fàcil de reconèixer per la seva planta octogonal i per les obertures en absis dels seus costats, tampoc s'ha de passar per alt la cobertura en volta d'aresta octogonal culminant en un oculus central. A cada un dels angles hi havia una columna perquè hi poguessin partir d'aquestes la volta. Es creu que aquesta coberta estava completament decorada a mode d'alleugerir visualment l'element sustentat, cosa que ja s'havia provat de fer en la Domus Aurea. El corredor nord-est s'obria entorn una terrassa que flanquejava aquest costat en la qual hi hauria una arena on s'hi duien a terme lluites de gladiadors. Un altre espai important és l'anomenat nymphaeum disposat al centre de l'ala sud-est i que agrupava el conjunt de cambres més destacat, les quals s'organitzaven entorn a un espai cèntric amb els costats còncaus i convexos. A conseqüència d'aquesta tipologia corba inscrita dins una planta quadrada, s'aprofiten els espais dels vèrtex per crear quatre cambres més, cada una acabada amb un petit absis el qual s'alçava a l'angle del quadrat. Seguint l'eix anomenat anteriorment veim que el conjunt realment culmina amb una exedre, d'un quart de circumferència, la qual abraça uns dels costats còncaus de l'espai central. A l´eix tranversal hi ha un seguit de petits patis que donaven directament a varies cambres, a través de pantalles de columnes.

OLIVER-BONJOCH OLIVER, J, Arquitectura i societat a la Roma imperial, UPC, 2004 Barcelona pàg 136-140

Vista actual del vestíbul de la 'Piazza d'Oro'

Imatges extretes del llibre de Oliver- Bonjoch Oliver, J. Arquitectura i societat a la Roma imperial, UPC, 2004 Barcelona

Un cop d'ull global a la Vil·la

Per Adrià la seva vil·la era un lloc predilecte i paradisíac. La configuraven un conjut d’edificis molt diferents entre si; alguns íntims (habitacions o termes de l’emperador), altres extraordinàriament amplis (vestíbuls, teatres), uns per la meditació privada (temples), i altres per la recepció de grans nombres de convidats (sales d’audiències).

La vil·la fou edificada en un terreny amb pendent i entre dues torrenteres; l’extenció total ocupada era d’un total de 120 hectàrees i s’estenia al llarg de 2 quilòmetres; estava orientada cap al nord-est. Degut a que la contrsucció s’adapta a la orografia - pendent de les muntanyes- trobem més d’un eix d’orientació. A causa de les irregularietats del terreny on es situava la Vil·la, els arquitectes i enginyers es van veure obligats a construir xarxes subterrànies, terrasses i murs de contenció. En aquesta mateixa ubicació ja s’hi trobava una antiga vil·la, de la qual es van aprofitar algunes de les estructures per l’edificació de la nova, com pugui ser el cas de l’antic atrium on s’aixeca una magnífica sala hipòstila, o el vell tablinum remodelat en una biblioteca.

A causa de l' extensió que ocupa la descripció detallada de les parts més rellevants de la vil.la, hem creat i redactat aquesta pàgina web on trobareu tota la informació, minuciosament exposada, sobre el fabulós conjunt arquitectónic d' Adrià. Cadascuna de les lletres que veuran al costat del nom de les edificacions corresponen a la seva ubicació dins la imatge de la planta: https://sites.google.com/site/partsdelavilla/

Imatge extreta del llibre de Oliver-Bonjoch Oliver,J,Arquitectura i societat a la Roma imperial,UPC, 2004 Barcelona

OLIVER-BONJOCH OLIVER, J, Arquitectura i societat a la Roma imperial, UPC, 2004 Barcelona pàg 130-136

BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio, Roma: centro del poder, Aguilar, 1970, Madrid pàg 264-274

Un temps anterior a Adrià

A l’hora de referir-nos als precedents de la Vil·la Adriana podem esmentar nombroses construccions de governants anteriors a Adrià. Cal destacar les que August havia tengut a Baiae o Anzium amb espectaculars vistes al mar o altres situades a zones muntanyoses com les de Neró a Sublacum. La Vil·la que Domicià construí vora el llac Albano també comptarà amb característiques similars.

Així i tot, el referent més important el trobam a l’illa de Capri, ja que és tot un conjunt de Vil·les. August s’havia apropiat d’aquest territori que pertanyia a Neapolis i hi va edificar el ‘Palazzo de mare’ on ja comptava amb un nymphae molt similar al de la nostra Vil·la de Tívoli.
Anys després Tiberi hi construí, entre d’altres, la Vil·la de Júpiter edificada al cim del Mont Tiberi des d'on es pot apreciar tot el golf de Nàpols. Un pati central organitzava estructuralment els altres edificis i en les plantes inferiors hi havia els magatzems, banys, estances pel servei... en contraposició amb la planta alta, que hi haurien les cambres particulars.

D’aquesta manera, suposarà que tota l’illa de Capri es pugui considerar una Vil·la immensa. Es tracta de diverses residències imperials localitzades en llocs totalment estratègics segons l’emplaçament.

OLIVER-BONJOCH OLIVER, J, Arquitectura i societat a la Roma imperial, UPC, 2004 Barcelona pàg 126