tag:blogger.com,1999:blog-89328695378891743432024-02-19T08:03:31.740-08:00Passeig per la Vil·la AdrianaXisca Bayona Solivellashttp://www.blogger.com/profile/02857678857924452564noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-53462385963090424052011-01-13T01:29:00.000-08:002011-01-23T04:38:11.277-08:00Altres llocs d'interès per consultar<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Aquesta darrera entrada la dedicarem a afegir enllaços d'interès relacionats amb la vil·la Adriana.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Avui dia la xarxa ens proposa una gran quantitat de recursos i cal aprofitar-ho. Així i tot és important destriar aquelles webs d'un caràcter més professional i informatiu d'aquelles de caràcter lúdic.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">N'hem fet una petita selecció:</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><a href="http://whc.unesco.org/en/list/907">http://whc.unesco.org/en/list/907</a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">La pàgina oficial de la UNESCO . A part d'una interessant però breu descripció del conjunt, compta amb mapes de l'emplaçament, fotografies, links externs... Fins i tot justifica la incorporació de la Vil·la Adriana dins les seves files de protecció. Disponible en sis idiomes (anglès, francès, àrab, xinès, rus i espanyol).</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><a href="http://www.ourplaceworldheritage.com/custom.cfm?action=WHsite&whsiteid=907">http://www.ourplaceworldheritage.com/custom.cfm?action=WHsite&whsiteid=907</a>#</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Web on hi ha imatges de molts llocs del món i un cercador desenvolupat per regions. Hi trobam imatges interessants de la Vil·la Adriana. </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><a href="http://sights.seindal.dk/sight/901_Hadrians_Villa.html">http://sights.seindal.dk/sight/901_Hadrians_Villa.html</a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Pàgina dedicada exclusivament a la construcció d'Adrià. Està en anglès hi ha set articles de la Vil·la per consultar. Destaca també un gran nombre d'imatges estructurades per parts de l'edifici. </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><a href="http://www.villa-adriana.net/">http://www.villa-adriana.net/</a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Web italiana també disponible en anglès. L'autora és Marina de Franceschini, que també ha publicat el llibre <i>Villa Adriana, Mosaici, pavimenti, edifici</i><span style="font-style: normal;">, Roma 1991. El llibre és a moltes biblioteques, també per consultar a la del Ramon Llull de la UIB. </span></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><a href="http://llull.uib.es/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Villa+Adriana&SORT=D&extended=0&searchscope=1&SUBMIT=Cerca"><span style="font-style: normal;">http://llull.uib.es/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Villa+Adriana&SORT=D&extended=0&searchscope=1&SUBMIT=Cerca</span></a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Tant el llibre com la web són </span>complets en quant a plànols i plantes.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Ens recomana un gran nombre de bibliografia i fins i tot hi ha alguns capítols enllaçats en PDF a la xarxa: no només veim llibres actuals també hi surten textos d'autos antics.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">No ens passa per alt el minuciós estudi de les arts decoratives del conjunt: mosaics als paviments, pintura mural... En el nostre blog no en feim gaire referència, però realment és una part importantíssima per tenir una bona percepció de la Vil·la.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><a href="http://mv.vatican.va/4_ES/pages/MEZ/MEZ_Sala03.html">http://mv.vatican.va/4_ES/pages/MEZ/MEZ_Sala03.html</a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">En els museus vaticans de Roma hi ha restes escultòriques del <i>Serapeum</i> de la Vil·la Adriana. Explica la visita d'Adrià a Egipte i el perquè del programa escultòric d'aquest edifici. Podem accedir a una visita virtual de la reconstrucció. <br />
<br />
<a href="http://www.britishmuseum.org/system_pages/holding_area/whats_on/hadrian_empire_and_conflict/videos_about_hadrian/the_imperial_palace.aspx">http://www.britishmuseum.org/system_pages/holding_area/whats_on/hadrian_empire_and_conflict/videos_about_hadrian/the_imperial_palace.aspx</a><br />
Aquest enllaç ens condueix a la pàgina web oficial del Museu Britànic, on a part de dedicar tot un apartat a Adrià, hi ha un vídeo en anglés explicant la Vil·la a través d'una veu en off i imatges. Molt recomenable.</div>Xisca Bayona Solivellashttp://www.blogger.com/profile/02857678857924452564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-80922930545645292252011-01-10T15:24:00.000-08:002011-01-10T15:25:48.327-08:00La innovació arriba als materials i tècniques constructives<p style="margin-bottom: 0cm; font-family: arial; text-align: justify;">Anteriorment, les vil·les eren una construcció ideal per experimentar diferents solucions arquitectòniques en els diversos espais; alhora que permetien idear noves formes en planta i nous tipus de voltes. Per tant, tot sovint s'ha vist la vil·la com un laboratori on totes aquestes experimentacions es duen a terme.</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; font-family: arial; text-align: justify;">Tot i que a la Vil·la Adriana veim edificacions tradicionals i elements propis de l'arquitectura clàssica, també hi són presents, de manera no menys important, arquitectures considerades d'avantguarda. I encara avui en dia, molts dels espais sorprenen per les formes que adopten o per la innovació pel que fa als tancaments (grans finestrals o pantalles de columnes).</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; font-family: arial; text-align: justify;">Un tret que no es pot negar és que Adrià va apostar de forma segura i decidida per l'arquitectura de voltes i, experimentà amb elles en tot tipus d'espais. </p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; font-family: arial; text-align: justify;">Si ens referim a la planta, la novetat es centra en el joc que es fa amb les línies corbes i amb l'encadenament d'uns espais amb altres, la qual cosa dóna cert dinamisme i ritme al conjunt. Un exemple d'això és la planta trilobulada que trobam en el <i>triclinium</i> de les tres exedres. </p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; font-family: arial; text-align: justify;">Per altra banda, i referint-nos ara als aspectes constructius, destaca la cúpula de <i>l'heliocaminus</i> de les termes amb aquest nom; per sota de la cúpula, seguint les explicacions de Giuliani, per davall la cúpula de formigó hi havia una falsa cúpula feta amb rajoles de terracota i entre i entre d'aquestes cúpules s'havia deixat un espai reservat com a cambra d'aire per a la calefacció; així i tot aquesta descripció no coincideix amb la d'altres autors que expliquen que això només es feia si els sostres eren de fusta per tal de protegir-los de la humitat de les termes, i en aquest cas era de formigó.</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; font-family: arial; text-align: justify;">També destaca l'ús del metall, ja que aquest no sols apareix en les ànimes de les columnes o a les grapes del marbre, sinó que també s'ha vist la seva utilització per reforçar els arcs de llinda. Així, veim la utilització de vidre per tancar finestres, o tessel·les de pasta de vidre que decoraven voltes, murs i paviments. </p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; font-family: arial; text-align: justify;">Pel que fa a altres tècniques decoratives, hi ha alguns fragments d'estucs a les Termes Grans, o pintures en murs i voltes també en les Termes grans i a les Petites, així com en un corredor del <i>Serapeum</i>.</p>Maria Aparicio Munarhttp://www.blogger.com/profile/16645177351455789775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-33304795945412608102011-01-08T16:56:00.000-08:002011-01-19T13:15:00.115-08:00Termes en la vil.la Adriana<div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisaZ1KAyyfsZFI4Cz8Qn3vJ4gcFguRhGWdisg9X2boHcmlC2hhnqtlxJkqyUEO2XPUnm5ohpVrqCcSATEwka_oDeySnd0PJ-Ld24a0PnoEfaukRovgQFbiSFlEwe2zV51f086QA9cWRIU/s1600/termas+grandes+buena.png"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5561468454680812290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisaZ1KAyyfsZFI4Cz8Qn3vJ4gcFguRhGWdisg9X2boHcmlC2hhnqtlxJkqyUEO2XPUnm5ohpVrqCcSATEwka_oDeySnd0PJ-Ld24a0PnoEfaukRovgQFbiSFlEwe2zV51f086QA9cWRIU/s320/termas+grandes+buena.png" style="float: right; height: 180px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 320px;" /></a> Dins del conjunt arquitectònic de la vil·la trobam, separades pel peristil oriental del vestíbul, dues termes de diferents dimensions; una de dimensions superior a l' altra, fet que ha produït que se'ls conegui com les "termes grans i les termes petites".</div><div style="text-align: justify;">L´ús que podien tenir les dues termes ha estat motiu de controvèrsia i especulació.</div><div style="text-align: justify;">S'ha estudiat la possibilitat de què les petites termes estassin destinades als grans dignataris i distingits convidats, mentre que les grans quedarien reservades al personal de servei. També s'ha cregut que una podria ser d'entrada exclusiva per homes i una altra per a dones.</div><div style="text-align: justify;">Actualment aquesta polèmica segueix sense resoldre.</div><div style="text-align: justify;">Pel que fa a la tipologia de les dues construccions, s' ha de dir que les termes petites tenen una planta irregular que consta de vint-i-una habitacions de mida reduïda -sorprèn la forma d'alguna d'elles, molt inusuals- i d'un modest pati interior.</div><div style="text-align: justify;">Es suposa que el disseny de la planta va començar amb el traçat de quatre circumferències, sobre les quals es va anar adherint les edificacions de les diferents cambres, totes disposades de tal manera que s' intentava evitar que quedassin espais i punts morts, inútils. De totes les habitacions la més interessant és aquella on es situava una volta avellanada -es a dir, es projecta en forma de ventall- molt interessant i de la qual es conserva una part. Les termes petites estaven encaixades a la pendent del terreny.</div><div style="text-align: justify;">Pel contrari les termes grans són més convencionals, menys impressionants, ja que s' assemblen a qualsevol de les termes públiques romanes i a més de dimensions menys colossals que les termes imperials, per exemple. La seva planta és octogonal encara que s'ha inserit una cambra circular en el centre, que se suposa que era l' anomenada <em>Sudatio</em>. La sala més gran és la del <em>frigidarium</em>, coberta amb una volta d'aresta i de planta rectangular.</div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHTa-In1Dejg7plwF_kgGsg3zCqLGU14jqDJEomD9ara9I28kNurAQ0Di8zWwO0iidltMchKxicjvtMan0k26S0A1cF5ZtXVRNr8BypxjD9FSwTspTS704DJjgaCW-dGODQnKeR1E8O3Q/s1600/termas+2.png"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5561476042548383554" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHTa-In1Dejg7plwF_kgGsg3zCqLGU14jqDJEomD9ara9I28kNurAQ0Di8zWwO0iidltMchKxicjvtMan0k26S0A1cF5ZtXVRNr8BypxjD9FSwTspTS704DJjgaCW-dGODQnKeR1E8O3Q/s320/termas+2.png" style="height: 175px; width: 320px;" /></a><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc7dxeQzQOQXocO3Ihhr7AUcfmudJhPZoRBBbqApRceY7IUjyTHUPihq0YzkgQfuHnZlLa15sZPmOSQfkWxMpXG4vzMcnOjsX7jpqlZ1kETsEYAKgmhJudtuiXFr4YckL_b9AsHKKHKu5W/s1600/termes+petites.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc7dxeQzQOQXocO3Ihhr7AUcfmudJhPZoRBBbqApRceY7IUjyTHUPihq0YzkgQfuHnZlLa15sZPmOSQfkWxMpXG4vzMcnOjsX7jpqlZ1kETsEYAKgmhJudtuiXFr4YckL_b9AsHKKHKu5W/s200/termes+petites.jpg" width="136" /></a></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Restes conservades de les termes grans (primera imatge) i l'interior de les termes petites(segona imatge). Ambues imatges de l'actualitat.<div><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm; widows: 2; orphans: 2"> <span style="font-size: 9pt"><span ><span ><span style="font-style: normal"><span style="font-weight: normal">Les imatges han estat extretes del llibre d' Oliver-Bonjoch Oliver, J, </span></span></span></span><span ><span ><i><span style="font-weight: normal">Arquitectura i societat a la Roma Imperial</span></i></span></span><span ><span ><span style="font-style: normal"><span style="font-weight: normal">, UPC, 2004 Barcelon</span></span></span></span> </span> </p><div style="text-align: center;"> </div><div><div style="text-align: center;"><br /><div style="text-align: left;">Per a més informació sobre les termes romanes en general, us deixam enllaçat un blog sobre les de Caracal·la. L'han creat uns companys de classe d'Història de l'Art de la UIB i és molt interessant!</div></div><div><a href="http://descobreixcaracalla.blogspot.com/">http://descobreixcaracalla.blogspot.com/</a><br /><br /><strong>OLIVER-BONJOCH OLIVER, J</strong>. <em>Arquitectura i societat a la Roma Imperial, </em>UPC, 2004 Barcelona, pág 146-148</div></div></div>Álvaro Augusto LLadóhttp://www.blogger.com/profile/11087772140239899262noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-81183706971715000152010-12-02T10:24:00.001-08:002011-01-19T14:23:35.222-08:00"Canopus i Serapeum": la fantasia d' Adrià<div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjkIfG3hGE8THb0H-CPEmkOA49iJbxjvoawppJJKZsRANhyvldVw0sqPOyXxACIEnvJID2Rnxom5mP_8npqKvw_PthYlwqCpOOUfS0lxmLWY4srGWT_tdskMoV5BPR1YKgNBRN0trwuWI/s1600/Serapeum" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5546152644063303618" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjkIfG3hGE8THb0H-CPEmkOA49iJbxjvoawppJJKZsRANhyvldVw0sqPOyXxACIEnvJID2Rnxom5mP_8npqKvw_PthYlwqCpOOUfS0lxmLWY4srGWT_tdskMoV5BPR1YKgNBRN0trwuWI/s320/Serapeum" style="cursor: pointer; float: right; height: 288px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 320px;" /></a><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">En aquest apartat descriurem l'aspecte i la funcionalitat d'una de les parts més interessants i espectaculars de la vil·la, a més de ser l'espai millor conservat fins ara: el </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>Canopus</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">. Es situa entre dues pendents, una mena de vall oberta cap al nord-oest i organitzat per un eix longitudinal que travessa l’estany i l’edifici que es troba en el sud-est. El nom d’aquest espai té reminiscències egípcies, concretament de la ciutat portuària </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>Canobus</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> o </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>Canope -</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">admirada per Adrià</span></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>- </i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">emplaçada en el delta del Nil. Dins aquesta ciutat s'he trobava el temple més important dedicat al déu </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>Serapis</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">, anomenat </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>Serapeum</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> (el mateix nom va rebre l'edifici encaixat en el terreny que tanca la vall en la vil·la Adriana). Deixant de banda les reminiscències egípcies hem de remarcar que aquest conjunt rep també influencies greges, que per exemple es veuen reflectides en la col·locació d'una columnata coríntia que circumval·la l’estany. Aquest estany del </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>Canopus</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> fa uns 118 metres de llargada per 18 d’amplada. Entre les columnes que envolten l'espai hi ha un entaulament que alterna dues formes: una completament recta i l’altre formant un arc. Així, cal destacar que en la part sud-oest hi trobem varies cariàtides que substitueixen les columnes corínties. Aquesta part del conjunt ha sigut la més restaurada al llarg de la historia, però a la vegada ha generat una gran polèmica degut a que no se sap amb certesa si l'anastilosi realitzat respon a la intenció original. El </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>Serapeum</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">, edifici que hi ha dins del </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>Canopus</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">, només té una façana, la qual està separada de l'estany per un breu espai rectangular. Tipològicament, aquest tipus d’edifici s’enquadra dins la tradició dels </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>nymphaea</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">. Darrera de la façana es troba una planta semicircular que va rebre el nom de </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>triclinium,</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> cobert amb una volta composta i decorat amb fastuosos mosaics. En el sòl hi ha dos petits canals dividits per un </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>stibadium –</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">banc on es jeien els comensals; completat aquests dos petits canals hi ha un estany semicircular. Entre aquest espai i l’estany principal hi ha una pantalla amb quatre columnes jòniques, que tenia la finalitat de que els convidats que s’asseien al </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>stibadium</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> poguessin gaudir de les vistes del gran estany, de totes les escultures que allà es situaven o d’espectacles que es realitzaven per l’ocasió. L’espai que hi ha entre la pantalla de columnes jòniques i el </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>triclinum</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> pròpiament dit és un corredor que travessa l’edifici de forma transversal i comunica les diferents habitacions i cambres que es disposaven en els costats de la façana. Aquestes cambres tenen una gran rellevància degut a la riquesa de estàtues –moltes de procedència grega o egípcia- i mosaics que albergaven, així com una gran abundància de fonts.</span></span><br /><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span><b><span style="font-weight: normal;"></span></b><b><span style="font-weight: normal;"><span style="font-weight: bold;">BIANCHI BANDINELLI</span>, Ranuccio, <i>Roma: centro del poder, </i>Aguilar, 1970, Madrid pàg 264-274</span> </b><br /><b>OLIVER-BONJOCH OLIVER, </b><b><span style="font-weight: normal;">J, <i>Arquitectura i societat a la Roma imperial, </i>UPC, 2004 Barcelona pàg 142-146</span></b></div><br /><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw_0vw48yseEXzKJuMmIZrJeL2oF4OfSPiA_5fVEjqP2rp7hnXa4wWWwEBvKsywnVvj08j9rXZS-xlEbaWdT2LuUQsxHRDJnsnAS5W5owKFZjvy0_VgrWGMM2Yf6BWymf7i77JbyUiKwKt/s1600/bona.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw_0vw48yseEXzKJuMmIZrJeL2oF4OfSPiA_5fVEjqP2rp7hnXa4wWWwEBvKsywnVvj08j9rXZS-xlEbaWdT2LuUQsxHRDJnsnAS5W5owKFZjvy0_VgrWGMM2Yf6BWymf7i77JbyUiKwKt/s400/bona.bmp" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2"></p><p align="JUSTIFY" style="text-align: center;margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2; "> <span><span><span style="font-size: 10pt"><span style="font-style: normal"><span style="font-weight: normal">Imatge feta per Michiel Van Ginkel <a href="http://www.flickr.com/photos/citroendyane2000/3397462747/">http://www.flickr.com/photos/citroendyane2000/3397462747/</a> </span></span></span></span></span> </p><p></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2"><span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2; font-family: arial; color: rgb(0, 0, 0); font-style: normal; "><span><span class="Apple-style-span"> <span><span><span><span style="font-style: normal; "><span style="font-weight: normal; ">Vista del Canopus, actualment on es poden apreciar les restes escultòriques molt ben conservades</span></span></span></span></span></span><span style="font-size: small; "><span><span style="font-size: 10pt"><span style="font-style: normal"><span style="font-weight: normal"> </span></span></span></span></span> </span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2; "><span><span class="Apple-style-span"></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="text-align: center;margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2; color: rgb(0, 0, 0); "></p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.42cm; widows: 2; orphans: 2"> <span ><span ><span style="font-size: 9pt"><span ><span style="font-style: normal"><span style="font-weight: normal">La imatge de la planta está treta del llibre de Oliver-Bonjoch, J. </span></span></span><span ><i><span style="font-weight: normal">Arquitectura i societat a la Roma Imperia</span></i></span><span ><span style="font-style: normal"><span style="font-weight: normal">l, UPC, 2004 Barcelona</span></span></span> </span></span></span> </p><p></p><span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span"> </span><p align="JUSTIFY" style="text-align: center;margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2; font-style: normal; "><span class="Apple-style-span"><br /></span></p></span><p></p></span><p></p> <p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2"><br /></p></div>Álvaro Augusto LLadóhttp://www.blogger.com/profile/11087772140239899262noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-87650881515155603642010-12-01T09:56:00.000-08:002011-01-19T12:35:46.219-08:00"Piazza d'Oro"<div style="text-align: justify;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPozZdkfFJeSCL2Fqm_pBFwXpx4m2zYsRNdcnJBYaInP99qon-zP6cLEUTeLsfUbDj3dNlRXsp6wQMEutT2Pyz3OmFTeCAPM8eGp1PQIhyl9Gm7-xnyxw14vCKX3nIdL0pocNxtKZ7GdM/s1600/piazza+d%2527oro.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5546147413687405170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPozZdkfFJeSCL2Fqm_pBFwXpx4m2zYsRNdcnJBYaInP99qon-zP6cLEUTeLsfUbDj3dNlRXsp6wQMEutT2Pyz3OmFTeCAPM8eGp1PQIhyl9Gm7-xnyxw14vCKX3nIdL0pocNxtKZ7GdM/s320/piazza+d%2527oro.JPG" style="cursor: pointer; float: right; height: 241px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 320px;" /></a><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">En aquest apartat introduirem en més particularitats la</span></span><span style="color: #2a2a2a;"><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>'Piazza d'Oro',</i></span></span><span style="color: #2a2a2a;"><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i> </i></span></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">un dels emplaçaments més emblemàtics de la Vil·la. Podem analitzar que</span></span><span style="color: #2a2a2a;"><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i> </i></span></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">està estructuralment organitzada al voltant d'un pati central que al mateix temps compta amb un pòrtic doble disposat al seu entorn. Hi ha un evident eix longitudinal el qual ens remetrem a l'hora de descriure l'espai. Aquest parteix d'un distribuïdor que provenia de la residència privada i, culmina amb el</span></span><span style="color: #2a2a2a;"><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>nymphaeum.</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> Per tant, el primer que trobam és el vestíbul, que el podem localitzar a la part nord-oest de l'edifici just al mig de dues altres cambres no adossades. És fàcil de reconèixer per la seva planta octogonal i per les obertures en absis dels seus costats, tampoc s'ha de passar per alt la cobertura en volta d'aresta octogonal culminant en un</span></span><span style="color: #2a2a2a;"><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>oculus</i></span></span><span style="color: #2a2a2a;"><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i> </i></span></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">central. A cada un dels angles hi havia una columna perquè hi poguessin partir d'aquestes la volta. Es creu que aquesta coberta estava completament decorada a mode d'alleugerir visualment l'element sustentat, cosa que ja s'havia provat de fer en la </span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>Domus Aurea</i></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES">. El corredor nord-est s'obria entorn una terrassa que flanquejava aquest costat en la qual hi hauria una arena on s'hi duien a terme lluites de gladiadors. Un altre espai important és l'anomenat</span></span><span style="color: #2a2a2a;"><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i>nymphaeum</i></span></span><span style="color: #2a2a2a;"><span style="font-size: 100%;"><span lang="ca-ES"><i> </i></span></span></span>disposat al centre de l'ala sud-est i que agrupava el conjunt de cambres més destacat, les quals s'organitzaven entorn a un espai cèntric amb els costats còncaus i convexos. A conseqüència d'aquesta tipologia corba inscrita dins una planta quadrada, s'aprofiten els espais dels vèrtex per crear quatre cambres més, cada una acabada amb un petit absis el qual s'alçava a l'angle del quadrat. Seguint l'eix anomenat anteriorment veim que el conjunt realment culmina amb una exedre, d'un quart de circumferència, la qual abraça uns dels costats còncaus de l'espai central. A l´eix tranversal hi ha un seguit de petits patis que donaven directament a varies cambres, a través de pantalles de columnes.</div><br /><div class="MsoNormal" style="font-family: arial; text-align: justify;"><b>OLIVER-BONJOCH OLIVER, </b><b><span style="font-weight: normal;">J, <i>Arquitectura i societat a la Roma imperial, </i>UPC, 2004 Barcelona pàg 136-140</span></b></div><br /></div><div style="text-align: justify; "><div class="separator" style="clear: both; text-align: center; font-family: arial; "><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_If2Mv77o6gnmYEq28E2GbTREu0IgSY7byIwnRYDyA-6qRsUIyd867BRsVMu8xH0ldjjOcA23Lq2ZRtCunEWzSvTdz2UJb-CPaAKX3Gav4rvo830Dg05EDgeGFJzwaQO4mvLzfV3TBjeI/s1600/p+oro.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="287" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_If2Mv77o6gnmYEq28E2GbTREu0IgSY7byIwnRYDyA-6qRsUIyd867BRsVMu8xH0ldjjOcA23Lq2ZRtCunEWzSvTdz2UJb-CPaAKX3Gav4rvo830Dg05EDgeGFJzwaQO4mvLzfV3TBjeI/s400/p+oro.bmp" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center; font-family: arial; ">Vista actual del vestíbul de la '<em>Piazza d'Oro'</em></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center; font-family: arial; "><em><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2"><span class="Apple-style-span"> <span><span><span><span style="font-weight: normal; "><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;">Imatges extretes del llibre de Oliver- Bonjoch Oliver, J. </span>Arquitectura i societat a la Roma imperial<span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;">, UPC, 2004 Barcelona</span></span></span></span></span></span></p></em></div><div style="border-bottom-width: medium; border-bottom-style: none; border-bottom-color: initial; border-left-width: medium; border-left-style: none; border-left-color: initial; border-right-width: medium; border-right-style: none; border-right-color: initial; border-top-width: medium; border-top-style: none; border-top-color: initial; "><span><span lang="ca-ES"><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.5cm; widows: 2; orphans: 2; font-size: 15px;"><b><br /></b></p></span></span></div></div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></div><div style="text-align: justify;"></div>Álvaro Augusto LLadóhttp://www.blogger.com/profile/11087772140239899262noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-30210724139997620092010-11-24T08:58:00.000-08:002011-01-20T08:13:55.539-08:00Un cop d'ull global a la Vil·la<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:arial;"><span lang="CA">Per Adrià la seva vil·la era un lloc predilecte i paradisíac. La configuraven un conjut d’edificis molt diferents entre si; alguns íntims (habitacions o termes de l’emperador), altres extraordinàriament amplis (vestíbuls, teatres), uns per la meditació privada (temples), i altres per la recepció de grans nombres de convidats (sales d’audiències). </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:arial;"><span lang="CA">La vil·la fou edificada en un terreny amb pendent i entre dues torrenteres; l’extenció total ocupada era d’un total de 120 hectàrees i s’estenia al llarg de 2 quilòmetres; estava orientada cap al nord-est. Degut a que la contrsucció s’adapta a la orografia - pendent de les muntanyes- trobem més d’un eix d’orientació. A causa de les irregularietats del terreny on es situava la Vil·la, els arquitectes i enginyers es van veure obligats a construir xarxes subterrànies, terrasses i murs de contenció. En aquesta mateixa ubicació ja s’hi trobava una antiga vil·la, de la qual es van aprofitar algunes de les estructures per l’edificació de la nova, com pugui ser el cas de l’antic <i>atrium</i> on s’aixeca una magnífica sala hipòstila, o el vell <i>tablinum</i> remodelat en una biblioteca.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:arial;"><span lang="CA">A causa de l' extensió que ocupa la descripció detallada de les parts més rellevants de la vil.la, hem creat i redactat aquesta pàgina web on trobareu tota la informació, minuciosament exposada, sobre el fabulós conjunt arquitectónic d' Adrià. Cadascuna de les lletres que veuran al costat del nom de les edificacions corresponen a la seva ubicació dins la imatge de la planta: </span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia,serif;"><a href="https://sites.google.com/site/partsdelavilla/">https://sites.google.com/site/partsdelavilla/</a></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;font-family:arial;"><span lang="CA"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:arial;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.42cm; widows: 2; orphans: 2;" lang="ca-ES"><span class="Apple-style-span"><br /></span></p></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:arial;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:arial;"><span class="body"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAN8BOoo0H2i9s73-QxlvFpW_GY9GHRzYVw8oBunnb48SoWfDSAyBij7JvHmPg2Jz3WGfq2YSZHfSivivArkXxrG6uzMcPspZj7DWaVlwBM_FUnqsONHLTjFoQ7kOABS8FesWy889bYRHQ/s1600/escanear0008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAN8BOoo0H2i9s73-QxlvFpW_GY9GHRzYVw8oBunnb48SoWfDSAyBij7JvHmPg2Jz3WGfq2YSZHfSivivArkXxrG6uzMcPspZj7DWaVlwBM_FUnqsONHLTjFoQ7kOABS8FesWy889bYRHQ/s640/escanear0008.jpg" width="464" border="0" height="640" /></a></div><div class="MsoNormal" face="arial" style="text-align: justify;"><strong><p style="text-align: center; margin-bottom: 0cm; line-height: 0.42cm; widows: 2; orphans: 2;" lang="ca-ES"> <span><span><span><strong><span><span><span style="font-size:10pt;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Imatge extreta del llibre de Oliver-Bonjoch Oliver,J,</span></span></span></span></span></strong><strong><span><span><span style="font-size:10pt;"><i><span style="font-weight: normal;">Arquitectura i societat a la Roma imperial,</span></i></span></span></span></strong><strong><span><span><span style="font-size:10pt;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">UPC, 2004 Barcelona</span></span></span></span></span></strong> </span></span></span> </p></strong></div><div class="MsoNormal" style="font-family: arial; text-align: justify;"><strong><br /></strong></div><div class="MsoNormal" style="font-family: arial; text-align: justify;"><strong>OLIVER-BONJOCH OLIVER, </strong><strong><span style="font-weight: normal;">J, <i>Arquitectura i societat a la Roma imperial, </i>UPC, 2004 Barcelona pàg 130-136</span></strong></div><div class="MsoNormal" style="font-family: arial; text-align: justify;"><strong><span style="font-weight: normal;"><span style="font-weight: bold;">BIANCHI BANDINELLI</span>, Ranuccio, <i>Roma: centro del poder, </i>Aguilar, 1970, Madrid pàg 264-274</span></strong></div>Maria Aparicio Munarhttp://www.blogger.com/profile/16645177351455789775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-35722406185152780532010-11-22T08:46:00.000-08:002011-01-10T04:07:15.418-08:00Un temps anterior a Adrià<div lang="ca-ES" style="font-family: arial; margin-bottom: 0cm;">A l’hora de referir-nos als precedents de la Vil·la Adriana podem esmentar nombroses construccions de governants anteriors a Adrià. Cal destacar les que August havia tengut a Baiae o Anzium amb espectaculars vistes al mar o altres situades a zones muntanyoses com les de Neró a Sublacum. La Vil·la que Domicià construí vora el llac Albano també comptarà amb característiques similars.</div><div style="font-family: arial; margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES">Així i tot, el referent més important el trobam a l’illa de Capri, ja que és tot un conjunt de Vil·les. August s’havia apropiat d’aquest territori que pertanyia a Neapolis i hi va edificar el </span><span lang="ca-ES"><i>‘Palazzo de mare’</i></span><span lang="ca-ES"> on ja comptava amb un </span><span lang="ca-ES"><i>nymphae </i></span><span lang="ca-ES">molt similar al de la nostra Vil·la de Tívoli.<br />
Anys després Tiberi hi construí, entre d’altres, la Vil·la de Júpiter edificada al cim del Mont Tiberi des d'on es pot apreciar tot el golf de Nàpols. Un pati central organitzava estructuralment els altres edificis i en les plantes inferiors hi havia els magatzems, banys, estances pel servei... en contraposició amb la planta alta, que hi haurien les cambres particulars.</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: arial; margin-bottom: 0cm;">D’aquesta manera, suposarà que tota l’illa de Capri es pugui considerar una Vil·la immensa. Es tracta de diverses residències imperials localitzades en llocs totalment estratègics segons l’emplaçament.<br />
<br />
</div><b><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">OLIVER-BONJOCH OLIVER, </span></span></b><b><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">J, </span></span></span></b><b><span lang="ca-ES"><i><span style="font-weight: normal;">Arquitectura i societat a la Roma imperial, </span></i></span></b><b><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">UPC, 2004 Barcelona pàg 126</span></span></span></b>Maria Aparicio Munarhttp://www.blogger.com/profile/16645177351455789775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-21700620333903332692010-11-17T03:07:00.000-08:002011-01-10T04:06:16.237-08:00Una vil·la amb molta història<div lang="ca-ES" style="font-family: arial; margin-bottom: 0cm;">A continuació farem un breu recorregut per la història cronològica de la Vil·la. Sabem que es va començar a construir l’any 117 després de Crist per unes mostres segellades damunt teula. Així i tot, tenim evidències de reparacions i modificacions després de la mort d’Adrià, que fou al 138. S’ha dit que Adrià la va construir perquè el palau de Mont Palatí de Roma no li agradava i el deprimia, i d’aquesta manera, va convertir la Vil·la Adriana en el seu habitatge permanent.<br />
Després d’Adrià l’empraren diferents successors però només en períodes de vacacions o estivals. Fou abandonada definitivament amb el declivi de l’Imperi Romà ja que l’edifici es va deixar d’utilitzar i s’acabà convertint en runes.</div><div lang="ca-ES" style="font-family: arial; margin-bottom: 0cm;">De tota manera, durant l'Antiguitat tardana va ser saquejada pels bàrbars de Totila i durant l'Edat Mitjana es va convertir en una pedrera de materials de construcció per a la ciutat de Tivoli. Les primeres excavacions, de mitjans del segle XVI, van ser ordenades pel Cardenal Hipolit II d'Est que en aquell moment era un poderós governador de Tívoli i es construia la Vil·la d'Est dissenyada per Pirro Ligorio. Aquest arquitecte cercava estàtues i marbres per a la decoració de la nova vil·la, que fou tot un exponent durant el Renaixement.<br />
A partir del segle XVII la Vil·la Adriana va ser explorada de forma contínua per la recerca de tresors, principalment escultures i mosaics que van ser adquirits per col·leccions privades, moltes d'elles angleses.<br />
Al segle XVIII una part de la Vil·la Adriana va ser propietat de Giuseppe Fede, el qual va excavar i trobar diferents estàtues, ara avui dispersades ja que els nobles anglesos es gastaven qualsevol suma de diners per adquirir-ne alguna per exposar a un dels seus palaus.<br />
No serà fins a finals del segle XIX que la Vil·la Adriana passi finalment a ser propietat de l'Estat italià, i d'aquesta manera es crearan noves restauracions i excavacions per conservar el patrimoni existent.</div><span lang="ca-ES"><span style="font-weight: bold;">FRANCESCHINI</span>, M, </span><span lang="ca-ES"><i>Villa Adriana:mosaici, pavimenti, edifici</i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">, “</span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L'Erma” di Bretschneider, 1991, Roma, pàg 5.</span></span></span>Xisca Bayona Solivellashttp://www.blogger.com/profile/02857678857924452564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-48933611153972163912010-11-16T09:43:00.000-08:002010-11-17T06:13:34.403-08:00Les vil·les: símbol de poder<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">El terme <i>vil·la </i>fou aplicat a l'Antiguitat i actualment s'utilitza per fer referències a dues formes diferents d'establiment fora de la ciutat. La vil·la, dons, és una mansió senyorial o una modesta construcció en el camp al servei de les activitats agrícoles. Són dues manifestacions molt diferents, però ambdues considerades vil·les, tot i que és un tema un tant debatut, a causa de la seva impresició conceptual.</span></div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Un dels principals aspectes de la vil·la és la idea de mansió estiuenca, un lloc on els emperadors cercaven comoditat i descans. L'exquisidesa i el refinament eren fonamentals en les vil·les imperials; als ulls del pensament estoic aquest luxe arribava a ser sovint desmesurat.</span></div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Les grans cases de camp es construïen en llocs privilegiats tant des de el punt de vista climàtic com paisatgístic. L'exuberància i l'ostentació d'aquests tipus d'edificis eren tals que superen el que es pot esperar d'una casa de camp senyorial contemporània.</span></div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Totes les parts que formaven una vil·la: edificis, jardins, estances, patis, terrasses... estaven perfectament comunicades entre si a través d'ales, peristils oberts i pòrtics; i tot suposava que quedés integrat dins el paisatge circumdant. A més, l'interior i l'exterior dels edificis quedava comunicat per estanys, canals i fonts.</span></div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquesta composició espacial suposava un gran treball de planificació prèvia per part dels constructors.</span></div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">En els seus inicis les vil·les eren disposades juntament amb les grans propietats rurals i eren pensades com a explotacions agrícoles, d'aquesta manera, l'antiga aristocràcia romana es podia permetre viure de les rendes que produïen les seves vil·les.</span></div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Més endavant evolucionarien a una segons tipologia de caràcter únicament residencial. Era propi construir-es en terrenys elevats per així poder gaudir de les vistes paisatgístiques.</span></div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Encara que cada vil·la podia distribuir-se i tenir diferents parts, un element indispensable per a la vida benestant romana eren les termes, sovint n'apareixien dues: una per l'ús privat del propietari i l'altre pels convidats o fins i tot, en alguns casos pels servents.</span></div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Per remarcar l'ostentació i majestuositat d'aquest tipus de construccions, Jesús Oliver-Bonjoch Oliver diu que <i>'lluny de la moderació i l'austeritat que encara havien de mostrar les domus patrícies en la Roma d'August [...] les vil·les eren el lloc on s'imitava la qualitat de vida dels prínceps hel·lenístics, en un ambient que pretenia recrear els palaus orientals.' </i>(2004, 125:40)</span></div>Xisca Bayona Solivellashttp://www.blogger.com/profile/02857678857924452564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8932869537889174343.post-68189670648166852772010-11-10T04:11:00.000-08:002011-01-19T12:04:17.525-08:00Un primer acostament a la Vil·la<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="color: #666666;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Un passeig per la Vil·la Adriana </i></span></span></b><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">consisteix en un bloc creat per Maria Aparicio, Álvaro Augusto i Xisca Bayona, tres alumnes de segon de Grau en Història de l’Art de la Universitat de les Illes Balears per a la assignatura ‘Art Clàssic: Grècia i Roma’ impartida per la professora Isabel Escandell.</span></span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">En aquest treball, es pretén analitzar un dels conjunts arquitectònics més emblemàtics i singulars de l’antiga Roma Imperial: la Vil·la Adriana.<br />Primerament, presentarem el terme vil·la, vinculant la seva evolució en vil·les promogudes per altres Emperadors – com Neró o August - enfocat però a una millor comprensió del que va suposar la Vil·la d’Adrià dins l’arquitectura Imperial.<br />Posteriorment, ens acostarem directament dins el edificis que compta la vil·la: començant amb descripcions més generals dels recintes per després fer-ne anotacions més particulars.<br />D’aquesta manera, cal saber que donades les dimensions colossals del conjunt en destacarem i endinsarem només en els aspectes que creiem més rellevants. </span></span> </div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Així i tot, encara que som conscients que el nostre estudi és d’arquitectura, intentarem fer breus pinzellades en les tipologies d’arts decoratives que hi ha a l’edifici, ja que si no, no se’n pot fer una mínima idea del que suposava l’obra en si. N’és tal la importància dels mosaics que pavimentaven les construccions d’Adrià, que es desenvoluparà a partir d’ell un art autònom que arribarà a ser, sobretot al segle III, un component característic de la cultura artística de l’Imperi Romà. </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Com a curiositat cal dir que la Vil·la Adriana és Patrimoni de la Humanitat declarat per UNESCO des de 1999.</span></span> </div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify; "><div class="separator" style="clear: both; text-align: center; line-height: 150%; "><object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" src="http://3.gvt0.com/vi/APhNGsHnIOc/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/APhNGsHnIOc&fs=1&source=uds"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF"><embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/APhNGsHnIOc&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object></div><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: center;line-height: 150%; "><span class="Apple-style-span" style="line-height: normal; font-size: small; "><a href="http://www.youtube.com/watch?v=APhNGsHnIOc">http://www.youtube.com/watch?v=APhNGsHnIOc</a></span></div></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; "><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="line-height: normal; "><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=APhNGsHnIOc"></a> </span> </span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; ">En aquest vídeo que enllaçam i que podem veure a mode de fotografies hi apreciam quasi totes les parts avui en dia conservades de la vil·la. Ajuda a confeccionar-nos una idea general del conjunt arquitectònic.</span></div>Xisca Bayona Solivellashttp://www.blogger.com/profile/02857678857924452564noreply@blogger.com0