"Canopus i Serapeum": la fantasia d' Adrià

En aquest apartat descriurem l'aspecte i la funcionalitat d'una de les parts més interessants i espectaculars de la vil·la, a més de ser l'espai millor conservat fins ara: el Canopus. Es situa entre dues pendents, una mena de vall oberta cap al nord-oest i organitzat per un eix longitudinal que travessa l’estany i l’edifici que es troba en el sud-est. El nom d’aquest espai té reminiscències egípcies, concretament de la ciutat portuària Canobus o Canope -admirada per Adrià- emplaçada en el delta del Nil. Dins aquesta ciutat s'he trobava el temple més important dedicat al déu Serapis, anomenat Serapeum (el mateix nom va rebre l'edifici encaixat en el terreny que tanca la vall en la vil·la Adriana). Deixant de banda les reminiscències egípcies hem de remarcar que aquest conjunt rep també influencies greges, que per exemple es veuen reflectides en la col·locació d'una columnata coríntia que circumval·la l’estany. Aquest estany del Canopus fa uns 118 metres de llargada per 18 d’amplada. Entre les columnes que envolten l'espai hi ha un entaulament que alterna dues formes: una completament recta i l’altre formant un arc. Així, cal destacar que en la part sud-oest hi trobem varies cariàtides que substitueixen les columnes corínties. Aquesta part del conjunt ha sigut la més restaurada al llarg de la historia, però a la vegada ha generat una gran polèmica degut a que no se sap amb certesa si l'anastilosi realitzat respon a la intenció original. El Serapeum, edifici que hi ha dins del Canopus, només té una façana, la qual està separada de l'estany per un breu espai rectangular. Tipològicament, aquest tipus d’edifici s’enquadra dins la tradició dels nymphaea. Darrera de la façana es troba una planta semicircular que va rebre el nom de triclinium, cobert amb una volta composta i decorat amb fastuosos mosaics. En el sòl hi ha dos petits canals dividits per un stibadium –banc on es jeien els comensals; completat aquests dos petits canals hi ha un estany semicircular. Entre aquest espai i l’estany principal hi ha una pantalla amb quatre columnes jòniques, que tenia la finalitat de que els convidats que s’asseien al stibadium poguessin gaudir de les vistes del gran estany, de totes les escultures que allà es situaven o d’espectacles que es realitzaven per l’ocasió. L’espai que hi ha entre la pantalla de columnes jòniques i el triclinum pròpiament dit és un corredor que travessa l’edifici de forma transversal i comunica les diferents habitacions i cambres que es disposaven en els costats de la façana. Aquestes cambres tenen una gran rellevància degut a la riquesa de estàtues –moltes de procedència grega o egípcia- i mosaics que albergaven, així com una gran abundància de fonts.

BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio, Roma: centro del poder, Aguilar, 1970, Madrid pàg 264-274
OLIVER-BONJOCH OLIVER, J, Arquitectura i societat a la Roma imperial, UPC, 2004 Barcelona pàg 142-146

Imatge feta per Michiel Van Ginkel http://www.flickr.com/photos/citroendyane2000/3397462747/

Vista del Canopus, actualment on es poden apreciar les restes escultòriques molt ben conservades

La imatge de la planta está treta del llibre de Oliver-Bonjoch, J. Arquitectura i societat a la Roma Imperial, UPC, 2004 Barcelona