Altres llocs d'interès per consultar

Aquesta darrera entrada la dedicarem a afegir enllaços d'interès relacionats amb la vil·la Adriana.

Avui dia la xarxa ens proposa una gran quantitat de recursos i cal aprofitar-ho. Així i tot és important destriar aquelles webs d'un caràcter més professional i informatiu d'aquelles de caràcter lúdic.

N'hem fet una petita selecció:

http://whc.unesco.org/en/list/907

La pàgina oficial de la UNESCO . A part d'una interessant però breu descripció del conjunt, compta amb mapes de l'emplaçament, fotografies, links externs... Fins i tot justifica la incorporació de la Vil·la Adriana dins les seves files de protecció. Disponible en sis idiomes (anglès, francès, àrab, xinès, rus i espanyol).

http://www.ourplaceworldheritage.com/custom.cfm?action=WHsite&whsiteid=907#

Web on hi ha imatges de molts llocs del món i un cercador desenvolupat per regions. Hi trobam imatges interessants de la Vil·la Adriana.

http://sights.seindal.dk/sight/901_Hadrians_Villa.html

Pàgina dedicada exclusivament a la construcció d'Adrià. Està en anglès hi ha set articles de la Vil·la per consultar. Destaca també un gran nombre d'imatges estructurades per parts de l'edifici.

http://www.villa-adriana.net/

Web italiana també disponible en anglès. L'autora és Marina de Franceschini, que també ha publicat el llibre Villa Adriana, Mosaici, pavimenti, edifici, Roma 1991. El llibre és a moltes biblioteques, també per consultar a la del Ramon Llull de la UIB.

http://llull.uib.es/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Villa+Adriana&SORT=D&extended=0&searchscope=1&SUBMIT=Cerca

Tant el llibre com la web són complets en quant a plànols i plantes.

Ens recomana un gran nombre de bibliografia i fins i tot hi ha alguns capítols enllaçats en PDF a la xarxa: no només veim llibres actuals també hi surten textos d'autos antics.

No ens passa per alt el minuciós estudi de les arts decoratives del conjunt: mosaics als paviments, pintura mural... En el nostre blog no en feim gaire referència, però realment és una part importantíssima per tenir una bona percepció de la Vil·la.

http://mv.vatican.va/4_ES/pages/MEZ/MEZ_Sala03.html

En els museus vaticans de Roma hi ha restes escultòriques del Serapeum de la Vil·la Adriana. Explica la visita d'Adrià a Egipte i el perquè del programa escultòric d'aquest edifici. Podem accedir a una visita virtual de la reconstrucció.

http://www.britishmuseum.org/system_pages/holding_area/whats_on/hadrian_empire_and_conflict/videos_about_hadrian/the_imperial_palace.aspx
Aquest enllaç ens condueix a la pàgina web oficial del Museu Britànic, on a part de dedicar tot un apartat a Adrià, hi ha un vídeo en anglés explicant la Vil·la a través d'una veu en off i imatges. Molt recomenable.

La innovació arriba als materials i tècniques constructives

Anteriorment, les vil·les eren una construcció ideal per experimentar diferents solucions arquitectòniques en els diversos espais; alhora que permetien idear noves formes en planta i nous tipus de voltes. Per tant, tot sovint s'ha vist la vil·la com un laboratori on totes aquestes experimentacions es duen a terme.

Tot i que a la Vil·la Adriana veim edificacions tradicionals i elements propis de l'arquitectura clàssica, també hi són presents, de manera no menys important, arquitectures considerades d'avantguarda. I encara avui en dia, molts dels espais sorprenen per les formes que adopten o per la innovació pel que fa als tancaments (grans finestrals o pantalles de columnes).

Un tret que no es pot negar és que Adrià va apostar de forma segura i decidida per l'arquitectura de voltes i, experimentà amb elles en tot tipus d'espais.

Si ens referim a la planta, la novetat es centra en el joc que es fa amb les línies corbes i amb l'encadenament d'uns espais amb altres, la qual cosa dóna cert dinamisme i ritme al conjunt. Un exemple d'això és la planta trilobulada que trobam en el triclinium de les tres exedres.

Per altra banda, i referint-nos ara als aspectes constructius, destaca la cúpula de l'heliocaminus de les termes amb aquest nom; per sota de la cúpula, seguint les explicacions de Giuliani, per davall la cúpula de formigó hi havia una falsa cúpula feta amb rajoles de terracota i entre i entre d'aquestes cúpules s'havia deixat un espai reservat com a cambra d'aire per a la calefacció; així i tot aquesta descripció no coincideix amb la d'altres autors que expliquen que això només es feia si els sostres eren de fusta per tal de protegir-los de la humitat de les termes, i en aquest cas era de formigó.

També destaca l'ús del metall, ja que aquest no sols apareix en les ànimes de les columnes o a les grapes del marbre, sinó que també s'ha vist la seva utilització per reforçar els arcs de llinda. Així, veim la utilització de vidre per tancar finestres, o tessel·les de pasta de vidre que decoraven voltes, murs i paviments.

Pel que fa a altres tècniques decoratives, hi ha alguns fragments d'estucs a les Termes Grans, o pintures en murs i voltes també en les Termes grans i a les Petites, així com en un corredor del Serapeum.

Termes en la vil.la Adriana

Dins del conjunt arquitectònic de la vil·la trobam, separades pel peristil oriental del vestíbul, dues termes de diferents dimensions; una de dimensions superior a l' altra, fet que ha produït que se'ls conegui com les "termes grans i les termes petites".

L´ús que podien tenir les dues termes ha estat motiu de controvèrsia i especulació.

S'ha estudiat la possibilitat de què les petites termes estassin destinades als grans dignataris i distingits convidats, mentre que les grans quedarien reservades al personal de servei. També s'ha cregut que una podria ser d'entrada exclusiva per homes i una altra per a dones.

Actualment aquesta polèmica segueix sense resoldre.

Pel que fa a la tipologia de les dues construccions, s' ha de dir que les termes petites tenen una planta irregular que consta de vint-i-una habitacions de mida reduïda -sorprèn la forma d'alguna d'elles, molt inusuals- i d'un modest pati interior.

Es suposa que el disseny de la planta va començar amb el traçat de quatre circumferències, sobre les quals es va anar adherint les edificacions de les diferents cambres, totes disposades de tal manera que s' intentava evitar que quedassin espais i punts morts, inútils. De totes les habitacions la més interessant és aquella on es situava una volta avellanada -es a dir, es projecta en forma de ventall- molt interessant i de la qual es conserva una part. Les termes petites estaven encaixades a la pendent del terreny.

Pel contrari les termes grans són més convencionals, menys impressionants, ja que s' assemblen a qualsevol de les termes públiques romanes i a més de dimensions menys colossals que les termes imperials, per exemple. La seva planta és octogonal encara que s'ha inserit una cambra circular en el centre, que se suposa que era l' anomenada Sudatio. La sala més gran és la del frigidarium, coberta amb una volta d'aresta i de planta rectangular.

Restes conservades de les termes grans (primera imatge) i l'interior de les termes petites(segona imatge). Ambues imatges de l'actualitat.

Les imatges han estat extretes del llibre d' Oliver-Bonjoch Oliver, J, Arquitectura i societat a la Roma Imperial, UPC, 2004 Barcelon

Per a més informació sobre les termes romanes en general, us deixam enllaçat un blog sobre les de Caracal·la. L'han creat uns companys de classe d'Història de l'Art de la UIB i és molt interessant!

http://descobreixcaracalla.blogspot.com/

OLIVER-BONJOCH OLIVER, J. Arquitectura i societat a la Roma Imperial, UPC, 2004 Barcelona, pág 146-148