martes, 16 de noviembre de 2010

Les vil·les: símbol de poder

El terme vil·la fou aplicat a l'Antiguitat i actualment s'utilitza per fer referències a dues formes diferents d'establiment fora de la ciutat. La vil·la, dons, és una mansió senyorial o una modesta construcció en el camp al servei de les activitats agrícoles. Són dues manifestacions molt diferents, però ambdues considerades vil·les, tot i que és un tema un tant debatut, a causa de la seva impresició conceptual.

Un dels principals aspectes de la vil·la és la idea de mansió estiuenca, un lloc on els emperadors cercaven comoditat i descans. L'exquisidesa i el refinament eren fonamentals en les vil·les imperials; als ulls del pensament estoic aquest luxe arribava a ser sovint desmesurat.

Les grans cases de camp es construïen  en llocs  privilegiats tant des de el punt de vista climàtic com paisatgístic. L'exuberància i l'ostentació d'aquests tipus d'edificis eren tals que superen el que es pot esperar d'una casa de camp senyorial contemporània.

Totes les parts que formaven una vil·la: edificis, jardins, estances, patis, terrasses... estaven perfectament  comunicades entre si a través d'ales, peristils oberts i pòrtics; i tot suposava que quedés integrat dins el paisatge circumdant. A més, l'interior i l'exterior dels edificis quedava comunicat per estanys, canals i fonts.
Aquesta composició espacial suposava un gran treball de planificació prèvia per part dels constructors.

En els seus inicis les vil·les eren disposades juntament amb les grans propietats rurals i eren pensades com a explotacions agrícoles, d'aquesta manera, l'antiga aristocràcia romana es podia permetre viure de les rendes que produïen les seves vil·les.
Més endavant evolucionarien a una segons tipologia de caràcter únicament residencial. Era propi construir-es en terrenys elevats per així poder gaudir de les vistes paisatgístiques.

Encara que cada vil·la podia distribuir-se i tenir diferents parts, un element indispensable per a la vida benestant romana eren les termes, sovint n'apareixien dues: una per l'ús privat del propietari i l'altre pels convidats o fins i tot, en alguns casos pels servents.

Per remarcar l'ostentació i majestuositat d'aquest tipus de construccions, Jesús Oliver-Bonjoch Oliver diu que 'lluny de la moderació i l'austeritat que encara havien de mostrar les domus patrícies en la Roma d'August [...] les vil·les eren el lloc on s'imitava la qualitat de vida dels prínceps hel·lenístics, en un ambient que pretenia recrear els palaus orientals.' (2004, 125:40)

No hay comentarios:

Publicar un comentario