miércoles, 17 de noviembre de 2010

Una vil·la amb molta història

A continuació farem un breu recorregut per la història cronològica de la Vil·la. Sabem que es va començar a construir l’any 117 després de Crist per unes mostres segellades damunt teula. Així i tot, tenim evidències de reparacions i modificacions després de la mort d’Adrià, que fou al 138. S’ha dit que Adrià la va construir perquè el palau de Mont Palatí de Roma no li agradava i el deprimia, i d’aquesta manera, va convertir la Vil·la Adriana en el seu habitatge permanent.
Després d’Adrià l’empraren diferents successors però només en períodes de vacacions o estivals. Fou abandonada definitivament amb el declivi de l’Imperi Romà ja que l’edifici es va deixar d’utilitzar i s’acabà convertint en runes.
De tota manera, durant l'Antiguitat tardana va ser saquejada pels bàrbars de Totila i durant l'Edat Mitjana es va convertir en una pedrera de materials de construcció per a la ciutat de Tivoli. Les primeres excavacions, de mitjans del segle XVI, van ser ordenades pel Cardenal Hipolit II d'Est que en aquell moment era un poderós governador de Tívoli i es construia la Vil·la d'Est dissenyada per Pirro Ligorio. Aquest arquitecte cercava estàtues i marbres per a la decoració de la nova vil·la, que fou tot un exponent durant el Renaixement.
A partir del segle XVII la Vil·la Adriana va ser explorada de forma contínua per la recerca de tresors, principalment escultures i mosaics que van ser adquirits per col·leccions privades, moltes d'elles angleses.
Al segle XVIII una part de la Vil·la Adriana va ser propietat de Giuseppe Fede, el qual va excavar i trobar diferents estàtues, ara avui dispersades ja que els nobles anglesos es gastaven qualsevol suma de diners per adquirir-ne alguna per exposar a un dels seus palaus.
No serà fins a finals del segle XIX que la Vil·la Adriana passi finalment a ser propietat de l'Estat italià, i d'aquesta manera es crearan noves restauracions i excavacions per conservar el patrimoni existent.
FRANCESCHINI, M, Villa Adriana:mosaici, pavimenti, edifici, “L'Erma” di Bretschneider, 1991, Roma, pàg 5.

No hay comentarios:

Publicar un comentario